D’entrada us confesso que, escrivint aquest article, em sento com si visqués al començaments del segle XX i no del XXI, o fos una d’aquelles dones que, als anys seixanta, pancarta en mà, reivindicaven el dret a l’avortament a la plaça Sant Jaume. De veritat no tenim, a aquestes altures, el tema superat? No està prou clar que el cos és de les dones què -agradi més o menys- són les que poden decidir? No queda prou clar –científicament, vull dir- a quina setmana es considera un fetus ésser viu o no? No és evident, doncs, que ha de ser un dret gratuït i controlat per l’Estat? Doncs sembla que no queda clar i que encara –llei de l’avortament aprovada- ens hem de barallar i defensar la llibertat d’escollir.
El tema torna a sortir als diaris, i és que amb diferència de pocs dies, me assabento de a què Catalunya ha disminuït, considerablement el nombre d’avortaments –òbviament perquè les dones tenim més consciència sexual i reproductiva-, i que l’arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol, ha fet una crida a no avortar i optar per deixar en adopció els fills no desitjats. Ell, home i arquebisbe, aconsella no secundar la llei de la interrupció de l’embaràs. Creurà l’arquebisbe que una llei obliga a practicar l’avortament? L’hauríem d’explicar que el que garanteix és el dret a practicar-lo?
Anem a pams.
L’església, és clar, manté la seva línea, no podria ser d’altre manera. Fins aquí tot seria normal, si no fos perquè, en el mateix Full Dominical, Jaume Pujol va exculpar l’Església dels últims casos de pedofília que han sortit a la llum en diferents països. És clar que els pedòfils, sembla, no deixen prenyades les seves víctimes. Però tot plegat és lleig. L’arquebisbe diu que la culpa no és de l’Església sinó d’algunes de les persones que hi formen part. Podria estar d’acord. Però fins on arribo, i no sé si no hi arribo bé, l’església ha de controlar els seus treballadors i denunciar-los si fan qualsevol delicte.
Arribat a aquest punt s’ajunten dos col·lectius i un sol concepte: l’avortament. Per una banda estan els que volen gaudir de la seva llibertat en un estat aconfessional i laic, i d’altre els que volen evitar –per tots els mitjans- que la llibertat s’exerceixi.
Els primers, les primeres per ser més exacta, ara –amb la llei a la mà- tenen que lluitar per no haver de pagar l’avortament per avançat i esperar que Sanitat autoritzi que els hi tornin els diners. Sembla que 1.904 donen han avortat a clíniques privades derivades per la sanitat pública catalana des que va entra en vigor la nova llei de l’avortament. Ahir van demanar-li a la Generalitat que els torni els diners que els hi va costar. Les van derivar a clíniques privades –la Sanitat Pública encara no té els especialistes formats- i van haver de pagar. La llei, que preveu les interrupcions en centres de la sanitat pública o vinculats a ella, fins ara no ha aconseguit que les comunitats decideixin practicar-les en hospitals públics. Els titulars, això sí, continuen sent efectistes: oblit del 4 per cent de reducció d’avortaments i alarma pe r la despesa ocasionada «Tres mesos d’avortaments en clíniques privades catalanes costen al CatSalut 700.000 euros».
Els segons, els catòlics, sembla que, des de juliol, que va ser quan es va aprovar la llei de l’avortament, han fet pressió perquè es deixin de practicar avortaments als hospitals catalans vinculats a l’Església, com el de Sant Pau de Barcelona o el General de Granollers. Ens vam assabentar per una nota del Bisbat de Terrassa, on s’assegurava que el centre sanitari havia «acordat unànimement» que «no es practiqui cap avortament sota cap supòsit». La realitat és que el mateix Hospital ho va desmentir poc desprès. Els pecats venials com la mentida, ja se sap, són pecata minuta pel Bisbat. Al Centre s’ho estaven rumiant, sobretot perquè, integrats a la xarxa pública sanitària, podrien quedar-se sense ajudes, subvencions i contractes, sense el contracte per part de la Generalitat vaja, si incompleixen una normativa. I ja se sap que un catòlic sense feina, és també un aturat.
Arribats aquí només una conclusió. Que els catòlics demanin el que vulguin al seus fidels, i deixin a les dones les seves decisions en les seves mans. I que la Marina Geli solucioni el tema d’haver d’abonar un dret que cobreix la Seguretat Social, que sembla que vol començar a ficar el copago sense que ens adonem i aprofitant els sector més dèbils.
Blog de Carmen Domingo 