A aquestes altures de la pel·lícula a mi ja no em sorprèn que CiU prengui decisions a cop de puny, sense tenir diàleg social i sense fer debat polític. Han estat molts anys portant a terme aquesta pràctica amb Jordi Pujol i ara, un parell de legislatures sense poder aplicar aquesta forma de fer política, ja tornen a les arrels. Arriben frescos i ho fan amb força, han tingut temps de prepara-ho tot abans de les municipals, i ara entren directes amb la llei Òmnibus a la mà: sigui una o siguin tres, como finalment sembla que seran. Una primera part de simplificació de tràmits, una segona d’agilitat administrativa i una tercera de promoció econòmica.
Tampoc em sorprèn, fer-se gran dóna més perspectives de les actituds polítiques, que tant el PSC com ERC es queixin en públic del govern de CIU però aprofitin per pactar. Fa un parell de dies el president del PSC els hi va dir als de CIU, aprofitant el debat de la llei Òmnibus: “Ens tindrà al costat, però algun dia haurà de triar amb qui vol acordar les grans línies polítiques. La geometria variable sol acabar en un guirigall”. El que, en planer, vol dir: No pacteu tant amb el PPC que nosaltres ja som aquí per pactar. Visca la sociovergència”.
S’ha de tenir amics fins hi tot al infern, va pensar en Nadal, i ara s’han perdut molts llocs de lliure designació i hem de recol·locar el personal… Cada vegada importa menys la política i més els calerons, un clàssic a casa nostre. En aquest cas CIU, per dissimular que gairebé va de la mà en tot amb el PP i apropar-se al PSC –sembla que no li cal ERC- ha modificat parts de la llei: la referida a urbanisme, la que parla dels òrgans de govern dels mitjans de comunicació públics i la del lloguer de quiròfans de la sanitat pública a la privada. Artur Mas sap que necessita d’un grup de l’oposició per poder dur a terme el seu projecte neoliberal i el PSC és perfecte per a pactes.
ERC es queixa, nosaltres també volem pactar, sembla que ho digui Joan Puigcercós a Artur Mas, afegint que CIU “ha elegit un soci que els surt molt barat. Però el que és barat per al Govern acaba sortint car per a Catalunya”. Ai!, una altra vegada els ha guanyat el PPC i no els agrada.
Però totes aquestes picabaralles de pati de col·legi per ser amic del “líder” a propòsit de què?
Doncs de moltes coses, però en especial de la tramitació, per via urgent, de l’avantprojecte de la llei Òmnibus. Tothom vol afegir cullerada i guanyar un troç de pastís. I ja em direu perquè. Perquè la llei Òmnibus és una llei ben poc “democràtica”: simplifica la tramitació legislativa amb l’objectiu de deixar sense efecte lleis o previsions legals aprovades pel Parlament de Catalunya en les dues anteriors legislatures. Respecte per les decisions del govern anterior? Sembla que no massa. Volien que quedés clar que ha canviat el signe polític del govern? No hi ha millor manera que demostrar el poder.
I quines modificacions i a quins àmbits afecta la llei Òmnibus?
Doncs afecta a gairebé tot; des de sanitat fins a habitatge, passant per les polítiques de protecció social, medi ambient… posant exemples clars i entendibles: acabar amb la llei de barris, aplicada a aquells pobles i ciutats amb més problemes de cohesió social, deixant-la sense finançament; modificar els Parcs Naturals protegits el que permetrà construir-hi impunement; eliminar la sanitat universal per aquells que no tinguin un empadronament de menys de 6 mesos; suprimir alguns òrgans de govern i redistribuir funcions…
I de totes aquestes modificacions… Qui en surt beneficiat?
Sóc un mica innocent per preguntar, però CIU diu que, en línies generals, la llei està pensada per modernitzar, reactivar i fer estalviar al país, o sigui, segons en Mas ens afecta, per bé, a tots. Doncs no, la realitat és una altre, surten beneficiats els de sempre, deixant més espais al sector privat que podrà aprofitar-se, gaudir i beneficiar-se d’aspectes públics en les seves entitats i empreses; dit d’una altre manera, posar part de l’administració pública en mans privades.
Les empreses privades que s’aprofiten de la xarxa pública de serveis socials; els constructors i promotors que hauran de reservar sol per vivendes públiques subvencionades, els amos de cases i locals què no tindran la obligatorietat de llogar-los…
I així estem, amb un govern que decideix tot, sense tenir en compte les opinions. Que ens quedi clar, CIU modificarà entre 80 i 90 lleis sense negociar amb ningú. La llei Òmnibus, sigui una o siguin tres, es carrega el model de diàleg, participació social i concertació social, debat… que es va aplicar durant els set anys de govern d’esquerres. En definitiva una barbaritat des del punt de vista democràtic, què no és poc.
Blog de Carmen Domingo 